Poblenou, el Manchester català
Close Me!

Poblenou, el Manchester català

Escrit per Alma 11 febrer, 2017

Emblecat en col.laboració amb Rutart organitza la ruta cultural Poblenou, el Manchester català a càrrec de la historiadora del art Laia Guillamet Vilà. Vine a conéixer la història del bressol industrial de Barcelona. Acompanya’ns per l’evolució industrial del Poblenou vinculada a l’associacionisme i al moviment obrer així com per les seves últimes transformacions urbanístiques amb […]

  • Poblenou, el Manchester català

    Poblenou, el Manchester català

    Escrit per Alma 11 febrer, 2017

    Emblecat en col.laboració amb Rutart organitza la ruta cultural Poblenou, el Manchester català a càrrec de la historiadora del art Laia Guillamet Vilà. Vine a conéixer la història del bressol industrial de Barcelona. Acompanya’ns per l’evolució industrial del Poblenou vinculada a l’associacionisme i al moviment obrer així com per les seves últimes transformacions urbanístiques amb […]

  • Revista Emblecat

    Revista Emblecat

    Escrit per Alma 8 febrer, 2017

    Emblecat Edicions comunica que la revista digital núm.5 ja es pot consultar

  • El barri del mar

    El barri del mar

    Escrit per Alma 25 novembre, 2016

    El barri del mar, Itinerari a càrrec de Laia Guillamet, Historiadora de l’art i guia cultural. Una ruta de descoberta per un dels barris amb més personalitat de la nostra ciutat. Ens endinsarem en la xarxa de carrerons estrets i per l’exterior d’establiments històrics d’allò més emblemàtics de la Barceloneta per tal de conèixer l’estreta […]

Màster de música a la Universitat de Barcelona

S’han iniciat les classes del curs 2012-2013 del Màster oficial de música com a art interdisciplinari a la Universitat de Barcelona. Com en cursos precedents col·laboren Marina Sayfullina i Esther García Portugués en l’assignatura La imatge visual del músic, però aquest any un altre membre d’Emblecat, Clara Beltrán Catalán, premi de llicenciatura 2011-2013, intervindrà en una de les classes, aportant la seva recerca en aquest camp interdisciplinari. Vegeu el programa de les temàtiques impartides en el web de la Universitat.

 

Del treball anònim a l’etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX

El llibre Del treball anònim a l’etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX, de Laura Casal-Valls, surt a la llum aquest mes de setembre i es presentarà a Besalú en el marc de la Fira Liberisliber, dissabte 6 d’octubre a les 12 del migdia.

La història de l’Alta costura s’ha explicat sempre des de la perspectiva del qui la consumeix. La burgesia; la noblesa, que es passejava vanitosa pels teatres i bulevards de les grans urbs europees. Però què passava als petits tallers, racons foscos i insalubres, on es confeccionaven els vestits? De qui eren les mans que costura a costura, botó a botó, donaven forma a les peces? El llibre Del treball anònim a l’etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX permet llegir els orígens del fenomen de l’Alta costura des de la lletra petita

Antoni Samarra, 100 anys després

Vicente de la Fuente ha col·laborat en el text del catàleg de l’exposició Antoni Samarra, 100 anys després, dedicat a l’obra d’aquest artiste a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, inaugurada el passat 13 de setembre de 2012. En l’apartat intitulat “Antoni Samarra i Tugues. Centenari de la primera exposició d’art a Canet”, de la Fuente contribueix en l’actualització tant de la vida com de l’obra d’aquest lleidetà que va deixar la seva petja en aquesta vila del Maresme. L’estudi és el resultat d’una recerca acurada realitzada pel nostre soci d’Emblecat.

Curs Ornamentació modernista: el simbolisme de les imatges

Impartit per la sòcia investigadora Fàtima López

El curs gira al voltant de l’ornamentació a l’època del Modernisme, un període artístic que es va caracteritzar per la proliferació de l’ornament, arrelat al concepte d’art total. S’ofereix un panorama que va des de l’ornamentació de les arts decoratives i aplicades a l’arquitectura fins als cromos, difusors de la imatge impresa.

Es tractaran amb atenció els edificis de Cardedeu, les farmàcies de Barcelona, a més d’altres obres emblemàtiques de l’època. Descobrirem que l’ornament, en diverses ocasions, va més enllà de la simple decoració per endinsar-se en un univers simbòlic.

Per a més informació consulteu el tríptic  aquí

 

6 sessions: dimecres del 10 d’octubre al 14 de novembre de 2012 de 19 a 20.30 h.

Preu del curs sencer: 50€

Inscripcions fins al 30 de setembre al Museu Arxiu Tomàs Balvey

museu@cardedeu.cat

www.museudecardedeu.cat

Tel: 93 871 30 70 (de dimarts a divendres 11-14h i 17-21h)

C. Dr. Daurella, 1 Cardedeu (Barcelona)

Transport públic: Renfe Rodalies estació Cardedeu (40 min aprox. des de Barcelona centre)

La Sociedad Española de Emblemática en el CEHA

Del 5 al 8 de setembre se celebrà el  XIX Congreso del Comité Español de Historia del Arte (CEHA). Las Artes y la Arquitectura del poder, en la Universitat Jaume I,  de Castelló. Una cita a la qual els socis d’Emblecat van poder coincidir amb els de la Sociedad Española de Emblemática, trobada que referma l’amistat, la col·laboració i la bona relació que augurem molt beneficiosa per la bona acollida mostrada tant per part del CEHA com per la la Universitat Jaume I, organizadors del congrés, i pels membres de la SEE que van assistir. A la fotografía figuren Javier Azanza (Universidad de Navarra) i José Julio García Arranz (Universidad de Extramadura), manca José Miguel Morales Folguera (Universidad de Málaga) qui ens invità a presentar les nostres propostes de recerca pel proper congrès de la Sociedad Española de Emblemática que tindrà lloc a Málaga.

Emblecat en la Universitat Jaume I de Castelló

Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de septiembre de 2012 se celebrà el XIX Congrés Nacional de Història de l’Art, i els socis d’Emblecat presentaren els següents estudis de recerca:

A la secció I: Los edificios del poder, Fàtima López Pérez “La creación de nuevos edificios y establecimientos del ocio para la burguesía de la Barcelona de 1900″. A la secció II: Los dominios del poder. Centros y redes del poder. La ciudad, el paisaje y el territorio, Anna Vallugera Fuster “Arte como motor económico y arte como demostración del poder. La configuración del mercado del arte catalán en la Barcelona de finales del siglo XVIII”. A la secció III: Los rostros del poder, Natàlia Esquinas, El Monumento al General dominicano Ulises Heureaux, de Pere Carbonell (1897), i a la secció VI: Los Rituales del Poder (Fiestas, ceremonias y espectáculos del poder, Esther García Portugués, “Costumbres sociales de la nobleza catalana del XVIII. Salones y jardines, hortus conclusus del poder y del estatus social” i José A. Ortiz García, “El espectáculo del poder y la muerte en la Barcelona barroca”.

Estudis que formen part de la bibliografía d’Emblecat

 

 

 

 

El Modernisme a Canet de Mar

El Modernisme a Canet de Mar: vestigis d’un passat industrial i d’estiueig

Pel mes de setembre tenim un Laberint d’Horta per descobrir de la mà de la nostra presidenta Esther García (diumenge 16 de setembre) però la tardor comença amb un tastet modernista a càrrec de Vicente de la Fuente Bermúdez, especialista en Modernisme i col·leccionisme. Per aquesta nova ruta titulada El Modernisme a Canet de Mar: vestigis d’un passat industrial i d’estiueig, ens proposa un passeig pel Canet del 1900, descobrint la seva historia i com passava els estius la burgesia modernista. La nostra cita és el dissabte 20 d’octubre a la porta principal de l’estació de tren de Canet de Mar.

Canet de Mar té una de les concentracions d’edificis modernistes més importants de la antiga Costa de Llevant (l’actual Maresme). Un Modernisme que va arribar a Canet de la mà dels industrials de la vila i dels barcelonins que venien a Canet a passar l’estiu.

T’animes a descobrir-lo?

Informació pràctica sobre la ruta en aquest enllaç i en la nostra pàgina de facebook.

Premi Extraordinari de la Universitat de Barcelona

La sòcia investigadora Clara Beltrán Catalán ha obtingut el Premi Extraordinari de Llicenciatura del curs 2010-2011 en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, la concessió del qual va ser aprovada pel Consell de Govern de la UB, en la seva sessió ordinaria del dia 19 de juliol de 2012. El lliurament del diploma es realitzarà en el Paranimf de la Universitat el dia 8 d’octubre a les 12 hores en l’acte oficial d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013.

 

Antoni Samarra, un pintor oblidat

Arxivat a Activitats associats investigadors, Col·laboracions | Escrit per admin |

A la Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar es podrà visitar des de el 14 de setembre una exposició dedicada al pintor de Ponts Antoni Samarra. Samarra un dels anomenats pintors suïcides va pertànyer a l’ultima generació d’artistes modernistes. D’origen humil i autodidacta va arribar a Barcelona al 1901, i després d’assistir a les classes nocturnes de l’Ateneu Obrer, va fer una primera exposició a la Sala Parés. La seva presentació a la ciutat va ser un complert èxit i va rebre l’impuls de les excel·lents crítiques de Raimon Casellas o Alexandre de Riquer. Apassionat de l’art i passional en la seva pràctica (assegurava que quan pintava entrava en una mena de trànsit), la seva carrera va ser impulsada per Ignasi Iglesias i Josep Pous i Pagès que li van posar en contacte amb les tendències anarquistes i vitalistes. La seva carrera es va truncar quan, per causes mai esclarides, es va suïcidar al 1914 amb 29 anys. A la mostra ha participat Vicente de la Fuente, en la realització del catàleg i altres textos de l’exposició.

Conferència: Samarra, el pintor suïcida

Dissabte 15 de setembre, a les 19,00 hores,  a la Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar, Vicente de la Fuente, donarà una conferencia sobre el pintor post modernista Antoni Samarra, en el marc de la exposició que  es celebra a la Casa Museu. Samarra era una jove promesa de la pintura de la dècada de 1910. Al arribar a Barcelona causa sensació pel seu estil salvatge i personal. Després de la seva primera exposició a la sala Parés el seu estil es torna més suau, abandonant l’estètica miserabilista d’influència de Nonell. Les crítiques favorables es transformen en negatives. Desorientat i amb problemes personals mai aclarits torna al seu poble natal. Al 1914, al castell de Burriac, al Maresme, es treu la vida amb un tret de pistola. Vicente de la Fuente ha participat en la redacció dels textos de la exposició i estudiat l’obra del pintor oblidat.


Warning: require_once(/homepages/28/d323642733/htdocs/wp-content/themes/TribuneMagazine/footer.php): failed to open stream: Permission denied in /homepages/28/d323642733/htdocs/wp-includes/template.php on line 684

Fatal error: require_once(): Failed opening required '/homepages/28/d323642733/htdocs/wp-content/themes/TribuneMagazine/footer.php' (include_path='.:/usr/lib/php5.6') in /homepages/28/d323642733/htdocs/wp-includes/template.php on line 684