Aquest any l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica.Art i Societat celebra el dia internacional de la dona amb un cicle de conferències y una exposición dedicats a la dona en el Centre Cívic Pere Pruna.
Des del dia 1 fins al dia 16 de març, l’artista Isabel Jover exposa la seva obra intitulada Camins. Magda Guillén, comissària de l’exhibició, presentà a l’artista i donà una conferència titulada Anàlisi de l’ideal poètic femení. El dia 2 Marina Sayfúllina presentava el tema Simbologia religiosa en l’art femení rus. El dia 8 i coincidint amb el dia internacional de la dona Esther García Portugués proporcionà una visió de la dóna nefasta a través d’un ésser híbrid en Cant, bellesa i engany. Debussy, Picasso i Homer. Al dia següent Marina Sayfúllina i Maria Moré interpretaven el concert pianístic a Quatre mans El Romanticisme femení. Finalitza el cicle el dia 15 Marisol Barrientos amb una visió de la dona des del cinema en La dona medieval en el cinema: les llegendes artúriques i el dia 16 Alma Linda Reza en Creadores mexicanes més enllà de Frida Kahlo mostra el paper important de la dona en altres cultures.

El passat dia 5 de març la presidenta d’Emblecat va ser convidada per la Universitat Internacional de Catalunya a donar una classe pràctica sobre els seu origen i com està gestionada i funciona l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, intitulada Gestió i activitats d’Emblecat.
La classe forma part de l’assignatura de Màster de Finançament Cultural que dirigeix el professor Joan Cavaller. Així mateix, la presidenta i el tresorer d’Emblecat van poder presenciar una classe del treball dels estudiants en elaborar un pressupost per fer viable una Escola de ballet de petit i gran format.

De nou la col•laboració d’Emblecat amb el Museu de Ceràmica de Barcelona ha estat un éxit. Aquesta vegada Esther García Portugués mostrà una visió diferent sobre el conegudíssim Plafó de la Xocolata que té com a joia el Museu. El tema se centrà a les festes i tradicions catalanes que es desenvolupaven en els jardins barcelonins del segle XVIII, sent la ceràmica un testimoni junt a les fonts documentals i els jardins, o vestigis dels mateixos, que encare es conserven a la ciutat.
Detall a detall es va reviure aquest segle acompanyats de la música de Ferran Sors i de Francesc Guerau, a més de definir el jardí com a espai lúdic tancat a les mirades no desitjades.

Organitza Llorenç Barber i la Universitat Politècnica de València.

100 anys d’art sonor valencià. Mostra d’art sonor i música experimental.

Es faran intervencions en l’espai públic del 8 al 11 de març en el cicle Dies de metro i art on Magda Guillén presenta el seu espectacle Perfórmate tu en el Metro de València, estació de Colon el diumenge 11 de març de 18 a 20 h de la tarda junt amb altres espectacles d’artistes emergents. La catalana Magda Guillén presentarà amb la seva veu poemes fonètics i sonors de les primeres avantguardes i poemes experimentals seus amb música experimental. El cicle continua amb Dies de veu i art, del 12 al 15 de març de 16 a 21.30 h en el Sporting Club Russafa de València on tindrà lloc el Congrès: 100 años de arte sonoro valenciano o la Valencia de la modernidad trobada, amb diverses taules rodones cada dia i especialistes en cadascú dels temes. El festival es completa amb Dies de festa i art, el 16 de març a les 17 h on s’atorgarà el premi honorífic Cura Castillejo en la V edició, a la seu de la SGAE de València. I com a epíleg es programa un Curso músicas habladas, visivas y poesía fonética, a La Canyada, els dies 17, 18 i 20 de març.

Escrit de Magda Guillén

En el darrer número de Coup de fouet s’ha publicat l’article “La farmàcia Bolós de Barcelona” de Fàtima López, sòcia investigadora d’Emblecat. Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i societat.

La Bolós és una de les farmàcies modernistes millors conservades de la ciutat. Considerada una joia decorativa forma part del cicle d’itinerari que Emblecat ofereix aquesta primavera, en el mes de maig, titulat Les farmàcies de la Barcelona modernista.
Coup de fouet és la revista publicada per la Ruta Europea del Modernisme i editada pel Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona amb una difusió internacional.

Escrit de Fàtima López

La revista Imago número 3 de la Societat Espanyola d’Emblemàtica publica l’article “Hèrcules i Onfalia” en Fastos d’Ovidi. El text portat a la pintura, d’Esther García Portuguès. El mateix és el resultat de la investigació presentada i seleccionada, al costat d’altres per a la seva edició, al VIIè Congrés Internacional de la SEE que es va celebrar a la Universitat de Navarra, al mes de desembre de 2009.
El tema recull l’episodi mitològic protagonitzat per Hèrcules i Onfalia. Després d’un recorregut per les fonts clàssiques i la història de l’art s’observa la prioritat de mostrar un Hèrcules ocupat en tasques femenines, d’aquí la raresa de l’escenificació pictòrica segons Ovidi en Fastos. Aquest estudi planteja, a través de l’obra del flamenc Abraham Janssens i l’atribuïda al venecià Tintoretto, el triomf de la virtut sobre el vici, així com l’interès de les monarquies per mostrar legítims descendents de l’heroi, per dret diví, en aquest cas de Cristian IV, proclamat el 1588 rei de Dinamarca i Noruega, i de Rodolfo II d’Habsburgo, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.

Emblecat et proposa una ruta per una Barcelona desconeguda: un passeig pel barri de la Ribera per descobrir un passat històric que no es pot veure a primera vista però que va ser molt significatiu per a la ciutat, que va contribuir a definir un urbanisme particular i la imatge actual que tenim del barri. L’itinerari la ciutat fortificada: Barcelona després de 1714, amb un enfocament rigorós i professional, et descobrirà com després de la derrota de l’11 de setembre de 1714, les tropes felipistes van pendre el comandament de la ciutat i van utilitzar-la com a càstig exemplar per a la resta de partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria.
La submissió total al poder espanyol, la militarització desproporcionada de la ciutat i l’obsessió per mantenir i reforçar les muralles per tenir el control absolut davant possibles resvoltes van contribuir a la sensació d’ofegament i captivitat de Barcelona.
Amb aquest passeig anirem observant els canvis que es van produir en la fesomia de la ciutat, tot recordant els episodis històrics fonamentals d’aquest període, redescobrint alguns dels escenaris més significatius i emblemàtics com el Fossar de les Moreres, el Passeig i el Mercat del Born, el Rec Comtal o la Ciutadella militar entre d’altres.

A la Universitat de Girona entre els dies 4 i 6 de setembre de l’any 2013 se celebrarà el VIIè Col•loqui internacional de la SIERS. S’ha emès la primera circular informativa de la Sociedad Internacional de Estudio de las Relaciones de Sucesos, SIERS, per tant ja accepta propostes d’intervenció: títol i un breu resum de la comunicació. La data límit per a la presentació de temes és el 31 de desembre del 2012.
Per a més informació demaneu informació al correu: info@emblecat.com

Escrit de José A.Ortiz

L’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat ha complert una de les fites que es va proposar des del seu inici: publicar investigacions científiques en el camp de l’art i la història.  El número 1 de la Revista Emblecat recull els estudis de socis i col•laboradors que han cregut en aquest projecte. Des de l’Associació donem les gràcies al Comitè Científic per la seva ajuda desinteressada; al president de la Sociedad Española de Emblemática, Rafael García Mahiques, i a la professora de la Universitat de Barcelona, Rosa Maria Subirana Rebull, per la seva contribució en la presentació; a les aportacions dels investigadors; al treball en l’edició a Anna Vallugera Fuster i Esther García Portugués; a Ventura Bajet, i a tots els socis d’Emblecat perquè d’una manera o altra han fet realitat un somni.
D’altra banda, els socis investigadors d’Emblecat permeten l’accés al seu treball perquè consideren que la seva difusió enriqueix el patrimoni històric i cultural, per tant podeu consultar els articles a la plana web de l’Associació a la secció Revista.

El proper mes de març el grup de recerca d’Emblecat ha programat al Centre Cívic Pere Pruna un cicle de conferències dedicades a la dona. També ofrerirà un concert i una exposició amb obres de l’artista Isabel Jover. Aquesta  iniciativa, que coincideix amb la celebració del dia de la dona el 8 març, té per objecte difondre els treballs d’ investigació dels membres d’Emblecat, un projecte que es completarà  amb altres cicles i finalitzarà amb la conseqüent  publicació. Consulteu el programa de les activitats que s’ofereixen al públic gratuïtament.

Ha sortit el número 18 de la revista Coup de fouet amb l’article “La farmàcia Bolós de Barcelona” de la sòcia Fàtima López, dins de l’apartat de Singular.

Aquesta revista és una publicació internacional de la Ruta Europea del Modernisme editada pel Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.

La Bolós és una de les farmàcies modernistes millors conservades de la ciutat. Considerada com una joia decorativa, forma part de l’itinerari Les farmàcies de la Barcelona modernista que ofereix Emblecat.

Podeu descarregar-vos el nou número de la revista en la pàgina web oficial.

Tots els temes proposats pels socis d’Emblecat per participar en el XIX Congrès Nacional d’Història de l’Art del CEHA, que se celebrarà a la Universitat Jaume I de Castelló, han estat admessos. Les comunicacions participaran en diferents seccions:

SECCIÓ I. LOS EDIFICIOS DEL PODER. Palacios y templos. El trono y el púlpito. Nuevos espacios para la ciudadanía.

Fátima López (Universitat de Barcelona), La creación de nuevos edificios y establecimientos del ocio para la burguesía de la Barcelona de 1900

SECCIÓ II. LOS DOMINIOS DEL PODER. Centros y redes del poder. La ciudad, el paisaje y el territorio.

Anna Valluguera Fuster (Universitat de Barcelona), Nobles y burgueses. Disputa de poder que contribuye a la configuración del mercado artístico catalán en la Barcelona de finales del siglo XVIII.

SECCIÓ VI. LOS RITUALES DEL PODER. Fiestas, ceremonias y espectáculos del poder

Esther García Portugués (Universitat Autònoma de Barcelona), Costumbres sociales de la nobleza catalana del XVIII. Salones y jardines, “hortus conclusus” del poder y del estatus social.

José Antonio Ortiz García (Universitat de Barcelona), El espectáculo del poder y la muerte en la Barcelona Barroca.